Data de la sortida: 13 de gener de 2007

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ Situació: Sortim del Collet de la Gralla a 6.5 km de Tregura de Dalt seguint la pista que travessa aquesta població en direcció a Pardines

Carregant plànol des de Google Maps ampliar mapa a Google Maps

El Ripollès

Vilallonga de Ter

DADES CARTOGRÀFIQUES Punts principals per a Google Earth: Arxiu KML No disposem del track per aquesta ruta

consultar mapa interactiu

Pujada acumulada: 675 m

Alçada mínima-màxima: 1950-2585 m

Distància aproximada: 9,70 km

Temps aproximat sense parades : 3h 00m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES

En arribar al Collet de la Gralla prenem un camí que surt a la dreta de la pista. El camí es distingeix pels cartells que hi trobem tot just a peu de pista. Un dels rètols ens indica que si seguim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribarem a Pardines, l’altre ens diu que si prenem el camí que surt de la pista arribarem a Fontlletera i al Clot de la Congesta. Un tercer rètol ens indica que per aquí també podem anar al refugi de Coma de Vaca (només cal seguir més enllà del Coll dels Tres Pics i descendir cap a la Coma del Freser.

El camí comença pujant suaument. És un camí ample que en uns metres gira en direcció nord i enfila cap a Fontlletera. En pocs minuts arribem a la Collada del Castell dels Moros. En arribar a aquest punt veiem dos petits promontoris rocosos (el Castell dels Moros) i una bassa. Aquest és un coll ample que ens permet contemplar perfectament el Costabona, el Puig Pastuira i a la llunyania Sant Salvador ja molt a prop de Llançà. El Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles des d’aquest punt i per tant perdre’s (amb bon temps) és impossible. La Collada de la Fontlletera és gaire bé a tocar. El camí per aquí es suau i agradable, una passejada.

Vista de part del recorregut des de Tres Pics

Arriben a Fontlletera on veiem una placa malmesa amb el nom de la font. És a partir d’ara quan comença la pujada que ens porta fins el Coll dels Tres Pics. La pujada es va fent més forta però és més curta del que sembla des de la font. Des d’aquest coll (on hi ha una caseta amb una antena) podem contemplar la coma del Freser (no el refugi que queda amagat per pocs metres) fins el Coll de la Marrana amb Bastiments tancant la vall. A la nostra dreta s’alça el Puig de Fontlletera i a l’esquerra Tres Pics. Tot just al nostre davant i a l’altre costat de la coma veiem el planell de les Eugues i darrera seu el torrent de la coma de Vaca que veiem morir al Freser.

Pugem en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal. Només en aquesta zona trobem alguna clapa de neu ja que vorejem el Tres Pics per la zona NO… Increïble a aquesta època de l’any Tanta és la sequera (tot i ser a ple hivern) que en arribar al cim del Balandrau veiem que s’ha declarat un petit incendi per la zona de la cara nord del Costabona.

El Taga vist des del cim del Balandrau. Més enllà, la plana de Vic coberta per la boira (en aquesta fotografia no s’aprecia clarament però a la dreta despunta la torre de Collserola)

Una vegada sobrepassat Tres Pics arribem a un petit coll i ja emprenem la pujada final cap el cim del Balandrau que ja tenim a tocar. El dia acompanya i trobem força moviment de gent al cim. La creu del cim ha desaparegut i com a elements foranis al cim tenim el bloc geodèsic i una placa sobre un petit pedestal. La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gudir d’una àmplia panoràmica… Com a elements llunyans distingim clarament al sud Montserrat i també és facilment identificable la torre de Collserola i la costa barcelonina. Més a prop tenim els omnipresents Montseny i Matagalls, la zona del Collsacabra i ja a tocar el Taga. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo amb la vista gaire be completament. Al nord veiem Bastiments i cap al NE el Costabona (amb una fumarola darrera seu que indica la presència d’un petit incendi) i més enllà el Canigó.

Cim del Balandrau. Al fons veiem el Montseny i el Matagalls

Després de gaudir del paisatge decidim tornar per la vessant SE del Balandrau i baixar pels seus prats. Tot i això el pendent no és menyspreable i si noteu les baixades als genolls potser fora millor tornar per on hem pujat. També hi ha l’inconvenient que trobem la pista forestal molt abans del punt on haviem deixat el cotxe i cal caminar per la pista durant una mitja hora (no gaire agradable quan trobes la polseguera ue ha deixat un quad). Si decidiu baixar per aquesta banda de la muntanya només cal que seguiu les fites que marquen la carena. Quan el pendent comenci a ser més gran podem començar a girar a l’esquerra buscant la pista forestal que veiem als nostres peus. Una vegada a la pista només tenim que seguir-la fins arribar al cotxe.