Fer la web ample    Condicions d'ús

Balandrau

Zona: Núria - Ulldeter >> Ruta: Balandrau
Revisada el dissabte dia 13 de novembre de 2010

INTRODUCCIÓ

Abans de començar vull indicar que no us deixeu confondre per la data de la sortida original (mitjans de gener) i les fotografies… L’habitual és que si feu aquesta sortida a l’hivern, i fins i tot ja a finals de la tardor, trobeu molta neu a la zona. El fet que l’hivern del 2007 fou un hivern extremadament calorós fa que la descripció del recorregut que trobareu aquí sigui aplicable més a una sortida feta a finals de la primavera o mitjans de la tardor en un any de temps “normal”.

La sortida comença més amunt de Tregurà de Dalt. Així, cal travessar aquest veïnat i seguir pista amunt durant uns 6.5 km fins el Collet de la Gralla. Tregurà està constituït per dos nuclis (Tregurà de Dalt i de Baix) i pertany al terme municipal de Vilallonga de Ter. Per arribar al Collet de la Gralla només cal travessar la població de Vilallonga de Ter en direcció a Setcases i girar al primer trencant a l’esquerra (és una carretera i està perfectament indicada). Després de passar Tregurà la carretera es converteix en una pista practicable amb qualsevol tipus de turisme.

Panoràmica de part del recorregut
Panoràmica de part del recorregut presa des de la pista forestal

Per aquells a qui us agrada caminar per amplis senders aquesta és una bona ruta ja que el camí es molt clar i ampli fins el Coll dels Tres Pics on el camí passa a ser una clara senda que ressegueix la carena i que ve del Coll de la Marrana. La tornada la fem descendint pel Serrat de Granollers que ens porta de nou a la pista on hem iniciat la marxa. Tot i això, si no us agrada fer patir els genolls, pot ser és més recomanable fer la tornada seguint la mateixa ruta per la que hem pujat. A més, tornar per on nosaltres ho hem fet implica caminar una mitja hora per una pista forestal apte pel tràfic i si el temps és sec la polseguera dels quads, motos i cotxes que ens podem trobar (pocs en el nostre cas) pot ser molesta.

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 13 de gener de 2007

Revisada per darrera vegada el: 13 de novembre de 2010

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim del Collet de la Gralla a 6.5 km de Tregura de Dalt seguint la pista que travessa aquesta població en direcció a Pardines

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar mapa a Google Maps

El Ripollès
El Ripollès
Vilallonga de Ter
Vilallonga de Ter
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Les dades d’altitud estan corregides amb el model d’elevacions del terreny (DEM) de Catalunya de pas de malla de 30 x 30 metres

Pujada acumulada: 675 m

Alçada mínima-màxima: 1952-2583 m

Distància aproximada: 10,20 km

Temps aproximat sense parades : 3h 05m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

Plànol recorregut

Ampliar el plànol


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Collet de la Gralla 0h 00m 0,00 km 1952 m
1 Collada del Castell dels Moros 0h 20m 1,10 km 2101 m
2 Collada de Fontlletera 0h 30m 1,70 km 2126 m
3 Fontlletera 0h 50m 3,00 km 2243 m
4 Coll dels Tres Pics 1h 10m 3,90 km 2400 m
5 Tres Pics 1h 25m 4,50 km 2495 m
6 Cim del Balandrau 1h 40m 5,10 km 2583 m
7 Pista Forestal 2h 30m 7,60 km 2024 m
8 Collet de la Gralla 3h 05m 10,20 km 1952 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

En arribar al Collet de la Gralla prenem un camí que surt a la dreta de la pista. Els rètols que temps enrere hi havia a peu de pista en aquest punt son, en el moment de fer la revisió de la ruta a finals del 2010, trencats per terra i per tant serveixen de poc. Tot i això no tindrem gaires problemes en identificar el punt on neix el camí ja que en dies festius sol haver algun cotxe aparcat aquí. El camí a seguir puja lleugerament a la dreta de la pista per la que venim de Tregurà i és ample (una petita pista) durant els primers metres. Distingirem aquest camí per la barrera metàl·lica que impedeix el pas als vehicles. Si seguíssim per la pista per on hem pujat amb el cotxe arribaríem a Pardines,

Com hem comentat el camí comença pujant suaument. Aquest camí porta (si el seguim més enllà del Coll dels Tres Pics i descendim cap a la Coma del Freser) fins el refugi de Coma de Vaca, de fet els senyals grocs que trobarem indiquen el camí fins el refugi. Al començament és un camí ample que en uns metres gira en direcció nord i enfila cap a Fontlletera. En pocs minuts arribarem a la Collada del Castell dels Moros. Mentre ens apropem a aquest punt veiem a la dreta dos petits promontoris rocosos (el Castell dels Moros) i una bassa (la bassa la veurem quan passem la collada). Aquest és un coll ample que ens permet contemplar perfectament el Costabona, el Puig Pastuira i a la llunyania Sant Salvador ja molt a prop de Llançà. El Coll dels Tres Pics i el cim del Balandrau ja són visibles des d’aquest punt i per tant perdre’s (amb bon temps) és impossible. Una mica més endavant trobem una segona bassa, aquesta a l’esquerra. El següent coll -la Collada de la Fontlletera- és gaire bé a tocar. El camí per aquí es suau i agradable, una passejada. Passat aquest suau coll podem veure a l’esquerra Montserrat esmunyint-se entre el Taga i el Puig Cerverís.

Recorregut
Vista de part del recorregut des de Tres Pics

Seguint el camí arriben a Fontlletera on veiem una placa malmesa amb el nom de la font. Molt a prop d’aquí comença la pujada final que ens porta fins el Coll dels Tres Pics. La pujada es va fent més forta però és més curta del que sembla des de la font. En arribar al coll (on hi ha una caseta amb una antena) podem contemplar la coma del Freser fins el Coll de la Marrana amb Bastiments tancant la vall. A la nostra dreta s’alça el Puig de Fontlletera i a l’esquerra Tres Pics. Tot just al nostre davant i a l’altre costat de la coma veiem el planell de les Eugues i darrera seu el torrent de la coma de Vaca que veiem morir al Freser amb l’imponent Torreneules a l’esquerra protegint el refugi de Coma de Vaca. Si volem veure el refugi de Coma de Vaca, caldrà però que ens enfilem a unes petites roques que veurem en arribar al coll. Ara deixem els senyals grocs (senyals que de fet no hem necessitat ja que el camí es evident) i pugem pel camí a la nostra esquerra. Algunes fites ens indiquen el camí tot i que només cal seguir carena amunt.


Panoràmica des del Balandrau
[passeu el punter del ratolí per la fotografia]

Pugem en direcció a Tres Pics guanyant vista sobre el Torreneules i el Puigmal. El camí és també molt evident en aquesta zona ja que només cal anar pujant. Una vegada sobrepassat Tres Pics arribem a un petit coll des d’on el Balandrau és ja totalment visible i distingible pel pedestal que hi ha al seu cim. Com moltes vegades passa, la pujada sembla més del que és en realitat i en un moment ens plantem al cim del Balandrau

El Taga vist des del Balandrau
El Taga vist des del cim del Balandrau. Més enllà, la plana de Vic coberta per la boira (en aquesta fotografia no s’aprecia clarament però a la dreta despunta la torre de Collserola)

Com a elements forans al cim tenim el bloc geodèsic una senyera -temporal ja que el vent està a punt d’endur-se-la muntanya avall- i una maqueta de la zona sobre un petit pedestal. La vista des d’aquest cim és privilegiada ja que en trobar-se separat de la resta de cims propers podem gudir d’una àmplia panoràmica… Com a elements llunyans distingim clarament al sud Montserrat i també -si el dia ho permet- podem identificar la torre de Collserola i la costa barcelonina. Més a prop tenim els omnipresents Montseny i Matagalls, la zona del Collsacabra, el Puigsacalm i ja a tocar el Taga. També podem localitzar el Pedraforca i albirar la serralada del Cadí. Cap a l’oest veiem el Torreneules, el Puigmal, Fontalba i les gorgues del Freser… El camí dels enginyers és perfectament visible i podem resseguir-lo en part amb la vista (no el confoneu amb el canal d’aigua cobert per taulons de fusta que alimenta la central de Daió i que transcorre en un nivell més baix). Al nord veiem Bastiments, cap al NE el Costabona i més enllà el Canigó.

Cim del Balandrau
Cim del Balandrau. Al fons veiem el Montseny i el Matagalls

Després de gaudir del paisatge decidim tornar per la vessant SE del Balandrau (el Serrat de Granollers) i baixar pels seus prats. No el confoneu amb el Serrat de la Canya que porta fins a Puig Cerverís i que està orientat al sud. Per seguir-lo només cal que, en arribar al punt geodèsic del cim, feu un gir de 90 graus a l’esquerra respecte al camí de pujada i que teniu en compte que els Tres Pics son visibles durant gran part de la baixada pel Serrat de Granollers.

Tot i que la baixada es fa per prats el pendent al final del serrat no és menyspreable i si noteu les baixades als genolls potser fora millor tornar per on heu pujat. També hi ha l’inconvenient que trobem la pista forestal a un parell de quilòmetres del Collet de la Gralla (on hem deixat el cotxe) i cal caminar per la pista durant una mitja hora (no gaire agradable si a ple estiu trobes la polseguera que ha aixecat un quad). Si decidiu baixar per aquesta banda de la muntanya només cal baixeu seguint la carena (hi ha algunes fites) i quan el pendent comenci a ser més gran (algunes grans fites indiquen un lleuger gir a la dreta ja que porten al refugi forestal de Tregurà) comenceu a girar a l’esquerra buscant la pista forestal que veureu als vostres peus. No seguiu la carena pel dret fins el final ja que el darrer tram és impracticable. D’aquesta manera anirem a sortir a la pista uns metres abans del punt on es creua amb el torrent de Fontlletera on la pista fa un revolt molt tancat. Ja a la pista només cal seguir a l’esquerra i seguir-la fins arribar al cotxe.

Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

Inici 03/10/2005
5589349 pàgines servides
174 consultes. 1.100 segons.
Ara tenim 13 visitants en línia
i 4 cercadors estan indexant la web
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.