Fer la web ample    Condicions d'ús

Cortalets - Canigó - Cresta de Barbet

Zona: Catalunya Nord >> Ruta: Canigó - Cresta de Barbet
Feta el diumenge dia 7 de setembre de 2008

INTRODUCCIÓ

Aproximació al Canigó
Aproximació al Canigó arribant a Prada de Conflent
Canigó
Cim del Canigó des del pla dels estanyons

El Canigó (situat entre les comarques del Conflent, el Rosselló i el Vallespir) va ser considerada en altre temps la muntanya més alta dels Pirineus. Actualment és ben conegut que la seva alçada no li permeten ni tant sols pertànyer al club dels 3000. La confusió és comprensible quan ens apropem a ella per la plana del Rosselló i ens endinsem en el Conflent ja que la seva alçada (2784 m) esclafa les poblacions que l’envolten i que es troben a uns 2500 metres per sota del cim. A més la seva proximitat al mar (50km) el fan el primer pic important a l’est dels Pirineus.

El massís del Canigó està solcat de pistes el que fa que sigui fàcilment accessible, a més les rutes estan ben senyalitzades. Aixó, unit al seu simbolisme per Catalunya el fan un cim extremadament concorregut.

El gran símbol nacional que representa aquesta muntanya per a Catalunya es recolza en el fet que en aquesta zona s’inicia la història dels comtats que més tard s’unirien en el comtat de Barcelona i aquest amb la dinastia Ximena per formar la Corona d’Aragó. El fet que el simbolisme recaigui concretament sobre aquesta muntanya prové de la Renaixença i concretament al poema “Canigó” de Jacint Verdaguer (1845-1902) ambientat en la lluita contra els musulmans a l’alta Edat Mitjana i que narra una història mítica basada en el Comte Tallaferro.

La ruta que proposem aquí, és la clàssica de pujada des del refugi de Cortalets (refugi que depèn del Club Alpin Français) però la baixada proposem iniciar-la amb un descens per la Xemeneia, passant pel costat de la bretxa Durier i tornar per la cresta de Barbet el que donarà un gran atractiu a aquesta excursió. Podem d’arribar al refugi des de Prades seguint uns 20 km de pista. La pista és transitable, amb paciència, per turismes i s’inicia a Villerach (petit poblet proper a Prades). En travessar-lo comencem a transitar per la pista on anem passant per zones habilitades per aparcar (excel·lents bases per iniciar diverses rutes pel massís). Cal destacar que la circulació és prohibida a la nit a partir del Refugi de Mas Malet (refugi lliure al segon aparcament). Passem després pel refugi de la Mouline on hi ha una zona habilitada amb taules. Podem aparcar al Ras de Cortalets o una mica més amunt, però no confieu gaire en trobar aparcament al mateix refugi. Tot i això entre el Ras de Cortalets i el refugi hi ha petites zones on aparcar.

FITXA TÈCNICA

Data de la sortida: 7 de setembre de 2008

Integrants: Paula i Justí

LOCALITZACIÓ

Situació: Sortim del refugi de Cortalets al que hi accedim per 20km de pista forestal des de Villerach (a prop de Prades al Conflent)

Informació addicional: Pirineos Catalanes, Carles Gel. Editorial Desnivel 2006 ISBN: 84-9829-020-1

Carregant plànol
des de Google Maps
ampliar mapa a Google Maps

Catalunya nord
Catalunya nord
Conflent
Conflent
GPS 60
DADES CARTOGRÀFIQUES

Track i punts principals per a Google Earth: Arxiu KML

Track i punts principals per a GPS: Arxiu GPX

Track per a GPS: Arxiu GPX per a MapSource

Pujada acumulada: 800 m

Alçada mínima-màxima: 2150-2788 m

Distància aproximada: 8,20 km

Temps aproximat sense parades : 3h 10m

Ruta circular: Si

Dificultat: 2 sobre 5

Plànol recorregut

Ampliar el plànol


DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES
# Localització Temps Distància Alçada
0 Refugi de Cortalets 0h 00m 0,00 km 2150 m
1 Deixem el GR-10 0h 19m 1,10 km 2268 m
2 Font de la perdiu 0h 20m 1,20 km 2277 m
3 Pic Joffre 0h 30m 1,60 km 2352 m
4 Cim del Canigó 1h 25m 3,80 km 2785 m
5 Bretxa Dourier 1h 35m 4,20 km 2648 m
6 Gir esquerra 1h 45m 4,70 km 2571 m
7 Portella de Valmanya 1h 48m 4,80 km 2593 m
8 Collet del Pic Barbet 2h 10m 5,50 km 2702 m
9 Unió amb GR-10 3h 05m 8,00 km 2173 m
10 Refugi de Cortalets 3h 10m 8,20 km 2150 m

Perfil de desnivell

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT

Creu del Canigó
Creu del Canigó, erigida durant la Segona Guerra Mundial

El punt de sortida és el refugi de Cortalets. Degut a que es pot pujar fins ell en cotxe, és un refugi animat on es serveixen menús i carn a la brasa. Potser sembla més un petit bar-restaurant on hi paren a més de senderistes, algun motorista i gent dels voltants. El camí segueix els senyals blanques i vermelles del GR-10/GR-36 i comença anant en direcció sud-sudest fins trobar a uns 100 metres un rètol que indica els temps orientatius al cim del Canigó (1h 45m), al refugi de la Bonaigua (1h 35 m) i al refugi de Cortalets (5h 35m).

Cami
Vista del camí des del cim del Canigó

Passat el rètol el camí gira en direcció est (a la nostra dreta) passant per davant d’un estanyol situat al Pla dels Estanyols. Des d’aquí tenim ja una bona vista del cim del Canigó. Passada una petita zona de pins el camí pren direcció nord-nordest i comença a guanyar alçada girant poc a poc en direcció est el que ens permet veure una bona panoràmica de Prades. En pocs minuts veiem com el GR es desvia a la dreta però nosaltres hem de continuar sense desviar-nos tot seguint els senyals grocs. En aquest punt veiem escrit a les pedres del camí “PIC” o “PICA”. Immediatament després arribem a la font de la perdiu (tot i que no rajava en el moment en que nosaltres fem la ruta).

Una mica més enllà arribem a un collet herbós situat a pocs metres del Pic Jofre (o Joffre). Des d’aquí tenim ja una vista de la cresta nord del Canigó. També veiem alguns pics propers a Ull de Ter (Bastiments, Roc Colom, Bacivers…). Els núvols que hi ha en aquella zona i per la zona de l’alta Cerdanya no ens permeten veure gaires pics més (només el Carlit pot enlairar-se lleugerament per sobre del mantell de núvols). Passat el Pic Jofre el camí gira cap el cim del Canigó i pren direcció sud. Aquí veiem amb claredat la processó de gent que hi puja.

Canal de la Xemeneia
Cim del Canigó i
Canal de la Xemeneia on
veiem gent descendint per ella.
L’ampliació mostra el conegut
gendarme de la Xemeneia

Poc a poc el camí es torna més pedregós i en els darrers metres guanya alçada fent ziga-zagues contra el vessant nord-est del cim. En arribar al cim del Canigó el trobem ple de gent (contem unes 50 persones) i les les esplèndides vistes que ens ha dit que que té aquest cim es veuen molt reduïdes pels núvols que hi ha tant a la costa com en direcció sud i oest. Només podem veure amb claredat els pics més propers (hi ha un indicador amb les posicions de diversos cims).

Tot i la munió de gent les fotografies al costat de la creu del Cim es fa ordenadament per grups i no costa gaire fer-se-la… Decidim doncs no estar gaire estona al cim i iniciar el descens per la coneguda Canal de la Xemenia. Només cal seguir els senyals grocs per tal de localitzar-la. Es tracta d’un pas molt vertical que cal desgrimpar (I-II). No té cap dificultat amb el terreny sec i lliure de gel però com sempre que passem per aquests tipus de passos cal posar atenció a on es posen mans i peus. Després de descendir per la canal passem pel costat de la Bretxa Durier que ens permet donar un cop d’ull al circ que conté l’anomenada “glacera del Canigó” que lògicament no és una glacera (estem a prop del mar i només a 2650 metres d’alçada i per tant desapareix a l’estiu) sinó una gelera.

Continuem descendint per la senda fins que estem a l’alçada del coll o portella de Vallmanya (o Valmanya). Per tal d’arribar-hi cal que deixem el camí girant a la nostra esquerra i remuntem el terreny fins la portella. Deixem així el camí que tot seguit baixa ja decididament i fent “zetes” cap a la nostra dreta en direcció al Pla de Cadí i el refugi de Marialles.

En arribar a la portella tenim a la nostra dreta el Puig Sec i a l’esquerra el Pic Barbet. El nostre camí gira a l’esquerra (nord). Aquí ens trobem amb núvols d’evolució que ascendeixen ràpidament cap a la portella i que ens impedeixen contemplar el panorama cap a l’est… Pujem doncs cap a la nostra esquerra en direcció al collet del Pic Barbet seguint els senyals grocs. El petit camí ens permet fer els darrers 100 metres d’ascensió per tal d’assolir el collet i poder fer la cresta de Barbet. Els núvols també estan ara a l’altra banda de la cresta i tampoc tenim vistes a la cara est del cim del Canigó o a la Bretxa Durier.

Ara ja hem fet tota la pujada que havíem de fer i ja només ens queda seguir el senzill caminet que recorre la cresta de Barbet. Les vistes d’aquesta cresta cap el Canigó són, en un dia sense núvols, magnífiques però avui ens haurem de conformar amb petites vistes aprofitant els forats entre la boira…

En arribar al final de la cresta el camí gira a la nostra esquerra i descendeix fent ziga-zagues. Aproximadament als 2250 m d’alçada entrem ja en un bosc de pins i poc després el nostre camí s’uneix amb el GR-10/GR-36 per 5 minuts després deixar-nos al refugi de Cortalets.

Cara est del Canigó
Cara est del Canigó, a l’esquerra entreveiem la bretxa de Durier
Imprimir nomes el text Imprimir text i planols Imprimir text, planols i fotografies

26 comentaris a “Cortalets - Canigó - Cresta de Barbet”

  1. marc ha escrit:

    Hola de nou! Aquesta ruta la vaig realitzar a finals d´agost però en sentit contrari,… un altre cop, gràcies per una excel·lent i acurada fitxa de ruta i descripció…

  2. Hiro ha escrit:

    Hola! Seguint amb el costum de seguir algunes de les ressenyes que excel·lentment redactades estan en el teu blog, ahir vam intentar fer aquest recorregut. Dic intentar, perquè la boira va fer acte de presència i al vessant est no es veia absolutament res. Així doncs, vam decidir tornar pel mateix camí per on em pujat des del cim.

    Vui comentar que la pista no són 20km, si no uns 26km. I no està en molt bon estat tampoc, vam patir pel cotxe en varies parts (tot s’ha de dir, vam puar amb un Arosa xD). Es triga ben bé 1:30h des de Villerach (suposo que amb 4x4 molt menys..).

    Gràcies de nou, per aquesta descripció de ruta.

  3. Justino ha escrit:

    Si, la pista és més esgotadora que la pujada. En 4x4 es puja molt mes ràpidament (cal dir que gracies a la amabilitat dels altres conductors ja que la majoria en veure un cotxe que pot anar més ràpid per la pista solen deixar pas) però no deixa de ser un pal… La distància no sé amb exactitud quina és perquè no ho vaig mesurar(Google Maps dona 22 km) però vaja, siguin 20 o 26 és “un conyàs”
    :)

  4. Carles ha escrit:

    Ahir vam fer el Canigó tot seguint aquesta ressenya, fet pel qual us donem les gràcies de nou pel vostre treball en aquest excel•lent web, que ja va sent un lloc imprescindible i de referència abans de sortir a fer muntanya.

    Salut!

    Carles

  5. Marta ha escrit:

    Hola,
    M’agrada la vostra rutaperò voliem fer-hoamb dos nens de 10 i 8 anys, són molt bon esportistes però força inexperts pel que fa a lamuntanya. Vosaltres que ho heu fet,com ho veieu??? vaig una mica despistada per que remenant per internet trobo de tot… els qui diuen que sense mainada i els qui sembla que van a passejar a les rambles. Moltes gràcies

  6. Justino ha escrit:

    Segons la meva opinió no hi ha problema en fer-la amb nens sempre que puguin caminat els 8-9 km i fer el desnivell de 800 metres (si fan esport no tindrien que tenir cap mena de problema). L’únic pas que podria ser delicat tècnicament és el descens pel canal de la xemeneia però si el terreny és sec només seria lògic tenir problemes si es pateix de vertigen… Pot ser dur una corda els donarà més seguretat però solen estar més acostumats que nosaltres a enfilar-se i desenfilar-se de llocs alts…

    En tot cas si veieu que hi ha problemes per baixar per la canal (cosa que dubto) sempre podeu tornar al refugi pel mateix camí de pujada ja que la resta del camí no presenta cap dificultat tècnica.

  7. joan ha escrit:

    vam fer aquesta mateixa ruta el 12 de setembre i ara tot buscant’ne una altre la veig aqui… es espectacular i cal dir que hi puja gent amb canalla ven petita (6-7), si fos ara la faria en sentit contrari per la grimpada final, trobo que ha de ser mes comode i gratificant al arribar al cim, hi haure de tornar per provar-ho,
    ah ! el cami fins al refugi amb cotxe es un pal, cal dir que hi pujen cotxes de tota mena, fins hi tot rulots..deu meu, pro val la pena aquet petit sacrifici.
    el refugi havia vist que era gratuit el mes petit (20places) pro et cobren 6€ per nit i el gran 16€/nit, pro es pot acampar a un paratge molt maco fora.

  8. Andreu ha escrit:

    Primer de tot, perdoneu el comentari s a algu li senta malament, jo si tinguens nens petits de 8- 10 any, no els pujariA per la escletxa, si de cas pujaria per l´altra banda.
    Per cert, ven pujar ahir i ens va caure una bona nevada.
    Em sembla una pagina molt bona.

  9. joan ha escrit:

    Hola.
    M’agradaria saber si cal fer alguna grimpada per tal de pujar al cim. Ho dic per que per alguna altre web, m’ha semblat que es aixi, pero a la vostra descriccio no ho feu constar.
    Moltes gracies i felicitats per tan estupenda web.

    Joan (Girona )

  10. Justino ha escrit:

    Si segueixes el sentit descrit a la ruta no cal fer cap grimpada per arribar al Cim…
    Una vegada al cim pots tornar per on has pujat (i no fer cap grimpada) o be pots
    seguir la ruta i baixar per la canal de la Xemeneia (que si que caldra que desgrimpis)

    Salutacions

  11. joan ha escrit:

    Gracies per la teva resposta, Justi. Doncs aixi sera la ruta a fer aquesta primavera.
    Moltes gracies i felicitacions

    Joan (Girona)

  12. miquel ha escrit:

    Hola, algu em podria dir si la pista que porta al refugi de Cortalets fins on es pot arribar amb coche ara al estiu? aquest cap de setmana volem fer aquesta ruta pero al reves, moltes gracies per la vostra informacio.

  13. Justino ha escrit:

    Hola,
    No se si la pista és tancada a l’estiu…
    Al Blog de Josep Maria Camprodon http://fermuntanya.blogspot.com/2008/08/canig-fillols.html hi ha una descripcio del recorregut i ells van pujar amb uns taxis 4x4 pero sembla que no comenta res de que estigues tancada…

    Crec que el millor es trucar al refugi de Cortalets
    http://www.feec.org/Informacio%20Gral/Refugis/refugi.php?idRef=24824

    :/

  14. Santi ha escrit:

    Hola a tothom, el proper cap de setmana 21 i 22 d’agost vull anar al canigo, m’agradaria saber si deixen acampar al costat del refugi de cortalets? i com està el tema de la pista, per pujar-hi amb cotxe, estarà tancada?
    Gràcies

  15. Mariona ha escrit:

    Felicitats per la pàgina, és molt útil.
    Nosaltres vam pujar amb el cotxe per la pista que surt des del Coll de Miralles. És una pista molt difícil per un turisme i està tancada de 8 a 18h. al pas de turismes privats. Hi ha un servei de taxis 4x4. No sé el cost, però realment el paisatge que es veu des d’aquella pista és una passada. Si no sou uns cracs al volant en pistes complicades de veritat (en primera durant més d’una hora i sense gaires opcions de fer marxa enrera!), us recomano llogar un taxi perquè l’ascens per allà val la pena. La baixada la vam fer per la pista de Valmanya, oberta si no plou (?)(molt més senzilla, però també requereix paciència pels turismes). En el refugi et deixen plantar tendes si les muntes a darrera hora i al matí les desmuntes.

  16. Marc ha escrit:

    Una pregunta més, hi ha alguna complicació per un gos??

  17. Justino ha escrit:

    Segons com sigui el gos… Podria ser que en algun punt del canal de la xemenia haguessis de carregar amb ell… Un altre tema a tenir en compte es que a França solen ser força més estrictes que aquí amb el tema de portar els gossos lligats per la muntanya (pero suposo que et refereixes al tema “fisic” de portar-lo)…

  18. Àngels Girona ha escrit:

    bona tarda,algú em podria dir d’on surten o la manera de pesar-me en contacte amb els 4x4 que pugen fins al refugi de cortales, per anar cap al canigó? GRÀCIES

  19. Justino ha escrit:

    Hola,

    Al blog de Josep Ma. Camprodon “Fer Muntanya” tens la resposta…
    http://fermuntanya.blogspot.com/2008/08/canig-fillols.html

    “Deixem el cotxe a l’aparcament de la plaça del poble i anem al cafè restaurant de l’Union; lloc on tenim reservat el taxi Jeep que ens portarà al refugi de Cortalets. (Reserves Telf. 04 68 05 63 06 Fillols)”

    Salutacions

  20. Àngels ha escrit:

    gàcies justino per la informació

  21. Sergi ha escrit:

    hOLA! Aquesta ruta circular com resulta més \”dura\”? De la manera que descrius tu o fent-la al inreves?

    Mercy.

  22. Justino ha escrit:

    La veritat es que no sabria dir-te… No es dura en cap sentit (el mes dur es pujar amb el cotxe fins a Cortalets)… Pot ser el tram de la Canal de la Xemeneia sigui mes fàcil de pujada (sempre es mes facil grimpar que desgrimpar…)

  23. JULIO ha escrit:

    La pista actualmente está cerrada de 8H a18H..?
    Hay que esperar a las 18.00h para subir con coche particular ?

    gracias, por anticipado.

    Julio

  24. Justino ha escrit:

    No estic segur…
    Aqui http://cortalets.com/spip.php?rubrique24 no diu res, nomes comenta que esta tancada dos dies per una trobada…

    Crec que el millor per sortir de dubtes es trucar al refugi
    :(

  25. Somhi ha escrit:

    Hola companys muntanyistes: El setembre amb una colla volem pujar al Canigó, tenim previst pujar fins a Costalets en 4x4 i despres fer el cim (si el temps ho permet) soc senderista desde fa 25 anys, tinc 73 anys, els genolls a les baixades ja “rondinent” força, a mes també tinc una mica de vertígen, us demano consell, creieu que es prudent, per part meva, fer aquesta ascensió (evitant la xemaneia), anant i venint de Costalets pel mateix camí? Moltes gràcies i felicitats per la vostra tasca divulgadora

  26. Justino ha escrit:

    Hola que tal?

    La pujada no es gaire forta i si pugeu i baixeu pel mateix camí (passant pel Pic Jofre) llavors es més curta i com dius us estalvieu la xemeneia (amb vertigen seria dificil de fer)…
    Amb una experiencia de senderisme com la teva t’ajudara saber que aquesta pujada
    (que son uns 650 metres en una mica menys de 4 km) es menys exigent que pujar al Taga des de l’ermita de Santa Magdalena (Pardines)…

    Estic convençut que se’t farà molt més pesada la pujada en 4x4 fins a Cortalets (es un “conyàs”) que la pujada/baixada (tot i que com dius son pitjors les baixades que les pujades). Sens dubte pel que dius es millor que baixeu pel mateix cami.

    Anims i espero que d’aqui 25 anys (quan tingui la teva edat) tingui les teves ganes (i forces) de fer muntanya!!

    I moltes gracies per visitar la web!
    :)

Vols deixar un comentari?

L'enviament de comentaris presuposa que acceptes les condicions de privacitat i ús

Inici 03/10/2005
5504111 pàgines servides
168 consultes. 1.649 segons.
Ara tenim 7 visitants en línia
i 3 cercadors estan indexant la web
Tema modificat a partir del de evil.bert


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una
Llicència de Creative Commons.