Castellets - Agudes - Turó de l’Home
INTRODUCCIÓ
Aquesta és una ruta amb una gran varietat de camins… Grimparem per crestes, enfilarem corriols, endinsarem els peus en les fulles acumulades en pistes gaire be oblidades i passarem per “camins de cabra” on només algunes fites disperses donen testimoni que algú ha tingut la idea de passar per on passem nosaltres.
L’ascensió a les Agudes passant per Castellets té dues variants. La del camí dels senyals morats i la del camí dels senyals grocs. Cap de les dues ens evitarà haver de grimpar, però la ruta morada és la que més s’acosta a la filosofia del senderisme i és la que seguirem aquí (per fer la groga és recomanable anar lleuger de motxilla). La ruta és circular i consta de 5 trams diferenciats pel tipus de camí. Des de l’aparcament de l’àrea de Ferreres fins a l’inici de Castellets ens mourem per petits camins endinsant-nos per fegedes. De Castellets a les Agudes caldrà que grimpem i, tot i no ser un camí gaire complicat, si que cal anar amb compte d’on posem els peus sobre tot si el temps és humit. Aquest tram te punts força aeris cosa que fa que no sigui aconsellable si teniu vertigen. El tram de les Agudes al Turó de l’Home es fa per un petit camí que resegueix la carena de forma còmoda. En aquest tram és molt probable que trobem gent que ha pujat en cotxe fins al Turó de l’Home i que fa la passejada fins a les Agudes (aquest tram és de nivell 1 sobre 5). Tot seguit el camí canvia i ens endinsem per la fageda tot passejant, ja de baixada, per pistes molt poc trepitjades (i amb gens de trànsit ja que diferents esfondraments les han fet inaccessibles als vehicles).
Vista camí del Turó de l’Home
[Passeu el punter del ratolí per la imatge]
El darrer tram abans de tornar a reprendre el camí de l’aparcament consisteix en travessar el Sot del Pont Gran. No sabem si mai hi va existir de pont en aquest tram, però és ben cert que un pont aniria molt be per travessar el precipici solcat per aquest sot. Nosaltres tindrem que enfilar-nos per un petit corriol i rodejar el precipici amb molta cura de vigilar on posem els peus… Aquí unes petites fites ens indiquen que no som els únics que hem gaudit d’aquest indret.
En definitiva, aquest és un recorregut circular molt variat i entretingut que evita haver de tornar pel mateix camí per on hem pujat (cosa que evito sempre que puc) . Cal estar avesat a caminar per llocs estrets i a grimpar una mica però paga la pena fer aquest camí.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 21 d’abril de 2007
Integrants: Paula i Justí
|
 |
 |
|
Pujada acumulada: 845 m
Alçada mínima-màxima: 1165-1707 m
Distància aproximada: 10,20 km
Temps aproximat sense parades : 3h 40m
Ruta circular: Si
Dificultat: 3 sobre 5
)
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | Àrea de les Ferreres | 0h 00m | 0,00 km | 1165 m |
| 1 | Pla de Lligamoltons | 0h 30m | 1,10 km | 1380 m |
| 2 | Esglaons de Castellets | 0h 45m | 1,60 km | 1450 m |
| 3 | Coll Agudes | 1h 05m | 2,10 km | 1540 m |
| 4 | Les Agudes | 1h 25m | 2,80 km | 1707 m |
| 5 | Collada Sesagudes | 1h 30m | 3,00 km | 1657 m |
| 6 | Turó de l’Home | 2h 05m | 4,70 km | 1706 m |
| 7 | Font de Briançó | 2h 35m | 6,40 km | 1510 m |
| 8 | Sot del Pont Gran | 2h 55m | 8,50 km | 1385 m |
| 9 | Pla de Lligamoltons | 3h 20m | 9,20 km | 1380 m |
| 10 | Àrea de les Ferreres | 3h 40m | 10,20 km | 1165 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
Deixem el cotxe a l’aparcament de l’àrea de les Ferreres. Aquest aparcament està a la carretera Bv-5114 que va a Santa Fe passant per Sant Marçal. Si anem des de Sant Marçal a Santa Fe el trobarem a la nostra esquerra i a 1,5 km de Sant Marçal. Just a l’entrada de l’aparcament, creuem la carretera i seguim un corriol molt marcat i senyalitzat amb alguna marca morada.
Esglaons de Castellets
El corriol puja per una fageda, en la que tot just comencen a esclatar les fulles, i enllaça amb algun camí provinent probablement de Sant Marçal. En pocs minuts guanyem vistes sobre el veí Matagalls. És una ascensió sense cap mena de dificultat que ens permet anar tonificant els músculs… En pocs minuts arribem a un punt on el corriol (molt fresat i perfectament indicat) deixa el que sembla el camí principal i es desvia, tot enfilant-se muntanya amunt, a la nostra dreta. Comencem a caminar per una senda amb vegetació alta.
Arribem al Pla de Lligamoltons on trobem una petita plantació de pins i obtenim una vista privilegiada sobre el Matagalls. Seguim avançant i arribem al Coll de Saciureda. A aquest coll arribarem per la nostra esquerra (per l’est) a la tornada. Ara enfilem fageda amunt i comencem a pujar als Castellets. De moment suaument tot seguint els senyals morats.
El camí es converteix en una estreta senda que resegueix Castellets per la dreta (per l’oest) fins arribar al 45 minuts d’haver iniciat la caminada als Esglaons de Castellets. Aquest és un punt on la senda deixa de ser tal i ens obliga a grimpar muntanya amunt uns metres fins arribar a la carena. No es tracta d’un pas dificil però cal parar atenció d’on posem els peus i si que pot ser perillós fer-lo amb el terra glaçat.
Cim de les Agudes amb la presa de Santa Fe al fons
Després de pujar els “esglaons” seguim carena amunt. Ja tenim un primer pla de les Agudes. El terreny es rocallós i cal que grimpem continuament. Seguint els senyals morats travessem la part superior d’una tartera i arribem al Coll de les Agudes (o Coll de Castellets). Si seguim la carena no tardarem en veure els senyals grocs que ens portarien grimpant i desgrimpant per la carena fins al cim de les Agudes. Nosaltres seguim sempre el camí més evident tot guiant-nos pels senyals morats el que ens porta per la part oest (per la dreta) de les agulles més imponents.
El camí ens obliga a deixar el cim de les Agudes a la nostra esquerra i a fer un gir obert per tal d’arribar al cim pel punt més suau. Tot seguint el sender (ara ja sense haver de grimpar) arribem a un pal metàl.lic que ens indica el GR 5.2. En aquest punt podem girar en direcció nordest tot pujant muntanya amunt per una zona herbosa fins veure clarament la creu de les Agudes. El camí ens hi porta sense problemes.
Tot i no ser un dia amb una bona visibilitat la vista és magnifica.. Podem veure en primer pla el Matagalls, els cingles de Tavertet i el Far, el Puigsacalm, el Pirineu (Puigmal, Canigó..) i segurament un dia amb bona visibilitat ens hauria de permetre veure la costa sense cap problema i Montserrat. Als nostres peus veiem la presa de Santa Fe i cap el sud el Turó de l’Home (per on hi passarem mes tard) i l’Abeteda que segons algunes fonts (Caminant per Catalunya,2. El montseny, les Guilleries i el Collsacabra, Portic Guies 1993 ISBN 84-7306-940-4) és la més meridional dels Països Catalans.
Resulta curiós el rellotge de Sol del tipus Polar que hi ha al cim ja no sol ser gaire habitual trobar rellotges de sol als cims… i menys d’aquest tipus.
Després de gaudir del paisatge ens podem entretenir en visualitzar gran part del camí que farem. Del cim de les agudes seguirem la carena que tenim cap el sud fins el Turó de l’Home, girarem en direcció nord tot descendint per una extensísima fageda que ocupa tota la falda est fins tornar a sobrepassar el cim de les Agudes, ara ja pel vessant est i per una cota molt més baixa (al voltant dels 1400 m en front dels 1700 del cim de les Agudes)
Rellotge de sol polar al cim de les Agudes
Comencem doncs a caminar en direcció al Turó de l’Home tot seguint els postes metàl.lics del GR 5.2. El camí no té pèrdua ja que és un sender que, després de descendir a la Collada de Sesagudes segueix practicament planer molt a prop de la carena. És un sender molt fressat ja que aquesta part del recorregut (Turó de l’Home - Agudes) la fa molta gent que puja amb cotxe fins el Turó de l’Home. És un camí entretingut que ens va donant una millor perspectiva sobre l’Aveteda que destaca pel seu verd fosc en mig de la fageda encara sense fulles.
L’Aveteda destacant entre els nus faigs
En poc més de mitja hora creuem la carretera que puja fins el Turó de l’Home pel Coll de Sesbasses i pujem al turó on hi ha un vèrtex geodèsic i l’observatori meterològic. Des d’aquí tenim una àmplia panoràmica tot i que la calitja les empitjora molt…
Des del cim descendim en direcció sudest tot dirigint-nos al Puig de Sesolles on hi destaca una torre de comunicacions. En arribar a la carretera prenem el camí que surt en direcció nordest i que descendeix clarament. En pocs metres veiem com les indicacions del GR ens guien cap a la dreta. Nosaltres deixem el GR en aquest punt i per tant seguim el camí recte sense desviar-nos. Caminem per una zona sense arbres i poc abans d’endinsar-nos a la fageda el camí fira bruscament a l’esquerra. A partir d’ara hem d’estar atents a les fites i al mapa ja que ens trobarem amb unes quantes desviscions i cruïlles.
Caminant entre fulles en direcció a la
Font del Briançó
Poc després d’entrar a la fageda veurem (en un punt marcat per unes fites) que el camí més marcat gira a la dreta. Hem de seguir aquest camí (si no ho fem en pocs metres ja ens adonarem de que el camí desapareix al mig de les fulles deixades pels faigs). Tot descendint només cal que seguim el camí i que tornem a girar a la dreta per tal de seguir la falda de la muntanya en direcció nordest. Passem pel costat d’una petita cabana que deixem a la nostra esquerra i seguim per una pista molt agradable (fa temps que no hi transita cap vehícle). La sequera d’aquest hivern ha fet que les fulles que els faigs van perdre a la tardor encara cobreixin els camins i en alguns punts ens arriben a un pam dels genolls.
Deixem un trencant que puja a la nostra esquerra i arribem a la Font de Briançó de la que brolla un gran doll d’aigua. Just al costat veiem uns senyals vermells que segurament venen de la Collada de Sesagudes. Els senyals vermells segueixen en la nostra direcció, però poc després es desvien a la dreta abandonant la pista. Si no anem errats deuen portar fins el convent situat a la carretera de Santa Fe del Montseny.
Ara cal que estem alerta per tal de no equivocar-nos de camí. Tot hi això, encara que ens equivoquessim no tindriem gaires problemes ja que la pista principal (i moltes de secundàries) arriba a la carretera i per tant no estariem perduts… Hem de parar atenció a les fites i al primer revolt tancat a l’esquerra hem de sortir de la pista principal i seguir tot recte. Després hem de deixar un trencant a la nostra esquerra (marcat com a bifurcació 2 al mapa) i sortir d’aquesta pista secundària en el proper revolt tancat (bifurcació 3). Ja veiem que per aquí fa molt de temps que no passa cap cotxe i el camí és molt agradable. Tot caminant entre les fulles que entapissen el camí i amb el cim de les Agudes a la nostra esquerra arribem al final del camí. Un profund barranc pel que hi passa un sot ens barra el pas. L’altre costat del barranc és relativament a prop nostre però si alguna vegada va existir un pont en aquest punt (el mapa ens el assenyala com el Sot del Pont Gran) ara no en queda res.
Font del Briançó
La pista doncs, s’acaba sobtadament i un barranc s’exten als nostres peus. La solució per passar a l’altre costat es seguir les fites que veiem a la nostra esquerra in enfilar un petit corriol que segueix a l’esquerra. El pas és una mica delicat i jo no recomanaria fer-lo amb humitat o gel. El corriol segueix la falda de la muntanya i passa a l’altre costat del sot. Aquest costat del sot té un terra més sorrenc i cal anar amb compte vigilant on es posen els peus… Aquesta part és potser més delicada que les grimpades fetes a la zona dels Castellets ja que no tenim tants punts on subjectar-nos. Tot i això les petites fites que s’endevinen ens indiquen que no anem pel camí errat i només cal fer-lo amb calma…
Passat el Sot del Pont Gran tornem a rependre una pista (pot ser si que en emps hi havia un pont que unia aquestes dues parts de la pista). En pocs metres el camí gira a la dreta, nosaltres hem de seguir recte (bifurcació 4 al mapa) i en poca estona ens situem al Coll de Saciureda molt a prop del Pla de Lligamoltons. Ara ja només ens queda seguir , ja de baixada, el camí per on unes hores abans havíem passat tot pujant.
3 juliol, 2008 a les 10:13
Aquesta web és una joia.
Felicitats!
El dia 11 farem l’itinerari de les Agudes.
13 agost, 2008 a les 12:05
Felicitats per la pàgina, darrere hi ha una feinada espectacular. En concret aquest recorregut és molt maco, però no recomanaria fer la tornada tal i com la proposeu: a partir de la bifurcació (força fàcil de saltar-se) cap a la font del briançó el camí és molt maco però està massa abandonat. Hi ha trossos que estan millor, però en molts moments la vegetació ha envaït totalment la pista, de manera que en comptes de caminar s’ha d’anar apartant esbarzers i falgueres i passant entremig d’ortigues. Donaven ganes d’haver portat un tallant. El sot del pont gran es pot passar amb una mica de compte sense massa problemes, però a l’hora de reprendre el camí a l’altra banda és fàcil equivocar-se i sortir massa amunt, tot i que intuitivament s’acaba retrobant el camí.
Com a curiositat, el mateix dia ens vam trobar dues noies que feien el mateix recorregut tret d’aquesta mateixa pàgina!
13 agost, 2008 a les 19:19
Gracies per l’actualització
Quan la vam fer hi havia una mica de vegetació a alguns llocs pero no tanta com dieu… Es bo saber-ho…
Ara hi ha unes 200 visites diaries a la web, es a dir que aquesta no es una web d’afluència massiva per tant és una bona casualitat això de que trobéssiu més gent fent la mateixa ruta extreta d’aqui mateix
14 març, 2009 a les 21:03
Felicitats per la pàgine
Avui hem fet aquest ruta però no és la millor època per fer-la. Hem trobat força neu i els camins estaven plens de vegetació tumbada per la neu i els forts vents.
Fins el turó de l’home no hi ha hagut gaires problemes, excepte la neu que hi havia a la carena, tot ha anat bé. El problema ha estat en el camí de tornada, el camí estava totalment cobert per la neu (ja que és cara nord) i hem hagut d’obrir-nos camí per altres senders. Hem aconseguit arribar al punt ‘Fi pista’ però un cop allà, el sender quedava totalment tallat. Finalment, hem hagut de baixar per la fageda fins a la carretera. Tot i els contratemps, una aventura fantàstica
15 març, 2009 a les 20:03
Si, suposo que ara amb la neu i els arbres caiguts per les ventades deu haver zones dificils…
:)
El pas de “Fi de pista” (el del Sot del Pont Gran) no m’extranya que estigui tallat si la resta estava com dieu. Només es un pas d’uns 10 metres (a l’altre costat torna a haver-hi pista) però ja costa passar a ple estiu així que ara amb arbres caiguts i neu deu ser realment complicat passar a l’altre costat…
De totes formes si l’heu disfrutat ha valgut la pena…
Gracies per l’actualització
:)
25 maig, 2010 a les 11:58
En primer lloc volia felicitar-vos per la web, és molt pràctica! Gràcies per la ruta i l’enorme documentació que proporcioneu!
Ahir vam fer aquest itinerari seguint el vostre track i tot va anar fantàstic.
En segon lloc m’agradaria, però, fer un parell d’aclariments per evitar ensurts a propers excursionistes.
A l’anada hi ha un pas una mica compromès (on hi ha una cadena que t’ajuda a passar). Jo advertiria que si algú no està molt familiaritzat amb la muntanya, té vèrtic, o no ha grimpat mai, s’abstingui de passar-hi i vagi per l’altra vessant.
A la tornada, gairebé al pla de lligamoltons hem de travessar alguns petits despreniments amb pedra molt petita on cal anar en compte de no relliscar i l’avenç es fa molt lent.
3 juny, 2010 a les 16:04
Hola de nou.
Aquest dimarts passat vaig fer l’itinerari seguint el mapa i les indicacions de la vostra web.
Com diu en Jordi al missatge anterior, s’ha de grimpar i pot ser una mica perillós si no hi esteu habituats.
Nosaltres els senyals grocs no els hem trobat i hem pujat fins Les Agudes pel vessant senzill (un cop trobat el GR 5.2) seguint els senyals morats/vermells.
Fins al Turó de l’Home ja no té pèrdua, i de tornada fins a la font de Brianço tampoc.
A partir de la font(on deixem les marques vermelles), jo no ho aconsello fer sino aneu amb temps o porteu el track al GPS.
Heu d’estar molt alerta a les bifurcacions 2, 3 i 4 ja que és molt fàcil agafar un camí que no és. De totes maneres podeu estar tranquils perqué per sota passa la carretera. A més, ens hem hagut d’anar obrint camí entre els matolls ja que hi ha molta vegetació emmig del camí (prohibit pantalons curts en aquesta època, està ple d’ortigues….). Això també fa dubtar que estiguem en el camí correcte. Hem intentat posar algunes fites més perqué quedi més clar el camí.
Gràcies i fins la propera.
Albert i Dolors
3 octubre, 2010 a les 14:33
Ens ha agradat moltissim l’excursió. Moltes felicitats per la pàgina. Compartim les impresions del Jordi.
Aneu amb compte a l’anar amb les grimpades, esta força ben senyalitzat, tot i que alguna senyal vermella està un pel amagada.
A la tornada s’ha d’ultilitzar la capacitat d’orientació, es fàcil acabar el camí. Ara ja ens hem decidit a comprar el GPS.
Moltes gràcies
8 juny, 2011 a les 15:38
Hola a tothom de nou (sóc en Jordi del comentari anterior).
Aquest any hem repetit la magnífica excursió i hem gaudit com la primera vegada. La sorpresa ha sigut que, seguint el mateix track, no hem hagut de fer el pas de la cadena que comentava en l’anterior post. He mirat les diferències amb el track de l’any passat i la precisió no permet veure on ha sigut la diferència.
Ho vaig preguntar a algú coneixedor de la zona i em va dir que hi ha més d’una variant dins les marques liles, i que el pas de la cadena és evitable. Imagino que quan vau fer l’excursió no hi vau passar i per això no ho mencioneu.
En tot cas si algú s’hi troba i no vol passar-hi, reculant una mica pot trobar un camí alternatiu.
Salut i gràcies per mantenir viva la web, és fantàstica!
9 juny, 2011 a les 06:58
Hola,
No recordo la cadena, però com be dius la zona es rocallosa i pots estar passant a dos metres d’ella sense veure-la perquè pot estar a l’altre costat d’un sortint…
Gracies per continuar visitant la web !
:)
14 juny, 2012 a les 15:57
M’encantaria fer aquesta ruta. Però..aquest tram que dieu que és el punt delicat per els que patim una mica de vertigen, hi ha possibilitat de quan arrives a aquest pas poder tornar enrrera i seguir per un altre drassera/cami?
Fins ara !!
14 juny, 2012 a les 19:23
Es una zona amb moltes pistes, pero no recordo cap pas per evitar el tram (pero no descarto que existeixi)
… Sento no poder ajurdar-te mes…
21 juny, 2012 a les 08:21
L’excursió molt maca ja que el paisatge és preciós.Nosaltres ven puja per la cresta de les Agudes, és a dir , per la part forta. Només volia fer un petit aclariment.El pas de la cadena si vens del aparcament de ses Ferreres és inevitable. I un altre punt a comentar és quan el Justí i la Paula un cop deixat el turó de l’Home diuen: “quan es baixa de la carretera del Turó de l’Home prenem el camí que surt en direcció nord-est i que descendeix clarament. En pocs metres veiem com les indicacions del GR ens guien cap a la dreta Nosaltres deixem el GR en aquest punt i per tant seguim el camí recte sense desviar-nos.” El camí descendeix clarament, si, però les indicacions no són d’un GR sinó d’un PR(groc) això a nosaltres és va fer equivocar de camí, varem tindre que torna enrere. Quan es descendeix per l’esmentat camí, hem de tirar recta avall, un camí que no té cap senyal fins més endavant, que hi ha una fita. I més endavant tirant recta avall ja trobareu marca vermella. Nosaltres no ven trobar la font de Brianço ni la cabana. Creiem que ens ven equivocar ja només entrar a la fageda, ven tirar a la dreta i no recta. Aquest tram(dins fageda)si què és liadet. Alerta!!
A reveure !!
Aaaah, aquesta pàgina és una de les millors, per no dir la millor.
21 juny, 2012 a les 11:14
M’agradaria enviar una foto. Com u puc fer??
27 juny, 2012 a les 07:27
Hola nuria,
Si no recordo malament en el punt al que et refereixes hem de deixar el GR (el GR5.2 que passa pel Turo de l’Home i va en direcció a Fontmartina) i no seguir-lo. Ara no recordo si quan la vam fer hi havia senyals d’un PR que calia seguir, pero pel que dius ara si que hi son…
Pel que fa a les fotos… Aquest blog no permet afegir fotografies als visitants (fixa’t que ni tant sols permet suscriure’s). Si vols la pots enviar per mail a
info arroba senderisme punt tk
i gracies pels elogis
:)
14 març, 2013 a les 10:23
Molt bona resenya; soc de Balaguer i per internet e trobada la vostra, es la que pensó fer servir aviat(Abril).
Moltes grácies. Salut
7 abril, 2013 a les 19:21
Hola!!
Tenia pensat fer aquesta ruta diumenge 14 d’abril, em puc trobar neu o gel?gràcies!! I molt bona pàgina!
7 abril, 2013 a les 20:08
Hola,
La veritat es que no ho crec. En tot cas com no hi hagi alguna enfarinada d’ultima hora (aquesta setmana hi ha hagut una a les Guilleries) no crec que trobeu res de res…
Salutacions
23 maig, 2014 a les 09:04
Bon dia:
Per arribar a l\’area de Les Ferreres es més curt des de Viladrau o des de Campins.
Venim des de Blanes
23 maig, 2014 a les 10:57
Crec que tant es si vas des de Blanes… Es mes curt des de Campins pero tindras mes estona de corves
aqui tens els tres recorreguts proposats pel google maps
https://maps.google.com/maps?saddr=blanes&daddr=GIV-5114&hl=ca&ll=41.727768,2.565308&spn=0.338731,0.788269&sll=41.765109,2.432656&sspn=0.169267,0.394135&geocode=FdvsewIdVZMqAClDjSQ48z27EjGCiWPwsDgO0A%3BFRbYfQId4k4lAA&mra=ls&t=m&z=11
20 agost, 2014 a les 15:57
Ahir vaig fer la ruta sol i amb una visibilitat gairebé nul·la. Sort que duïa el track al mòbil per anar-me guiant tota l’estona. Comentar que el pas de la cadena em va semblar inevitable (no vaig veure cap alternativa) i ja de baixada, en direcció a la Font de Briançó em vaig perdre baixant més avall del que tocava per la fageda. Uns 100m de desnivell que vaig haver de recuperar per tal d’arribar a la font i continuar pel GR que, per cert, està en molt mal estat. Cal una podadora!
Felicitat pel contingut del portal!
Salut i peles!
20 agost, 2014 a les 18:31
Moltes gracies… i gracies per informar sobre l’estat del camí!
:)
8 novembre, 2014 a les 21:29
Aquesta web és magnífica. Rutes molt ben detallades. Enhorabona per l’idea original i pel manteniment d’aquesta!! Avui he fet la ruta, m’ha agradat força. El camí de tornada costa veure les fites, hi ha molta vegetació i és fa difícil esbrinar si anem pel bon camí ja que les fites no abunden, o sigui quei es fàcil perdre’s (bifurcacions). Amb sort no m’he perdut tot i que no les tenia totes.
Salut i cames!
23 setembre, 2017 a les 20:44
Hola!
Avui hem fet aquesta ruta de les agudes - turó de l’home sortint de l’àrea de farreras. La pujada, tal i com es detalla és molt aèrea, al qual cal afegir que les marques s’han esborrat i tot sovint es fa difícil seguir la ruta sense perdre’s.
Pel que fa a la tornada, a partir del turó de l’home, la cosa es complica. Les fites són quasi bé inexistents i fins la font del brianço hi hem pogut arribar gràcies al track. Si bé, un cop arribats a la font hem vist que el camí bo de baixada és el sender que baixa indicat com a santa fe del Montseny i no el que indica el track, ja que està ple de vegetació i es fa difícil de seguir.
Des de la font fins al punt de trobada amb el camí d’inici la cosa es complica. És impossible trobar el camí sense GPS i en la majoria de torrents q es travessen es córrer el risc de caure cap avall. Degut a les pluges i nevades el camí ha quedat molt desmillorat i han punts molt difícils de passar.
Nosaltres classificariem aquesta ruta de 4/5 O fins hi tot 5/5 ( degut al camí de tornada)
Esperem que aquest comentari ajudi a aquells que volen fer aquesta ruta.
Salut!
16 desembre, 2017 a les 17:20
Bones, fa un parell de mesos vaig fer aquesta ruta amb la meva gossa neula (45kg) i volia deixar un comentari per la gent que porta gossos.
Tot i que és possible fer aquesta travessa amb gossos, m’agradaria avisar-vos què en un parell de passos vaig haver d’aixecar-la a pes per continuar avançant.
Per la resta serveixen els mateixos comentaris que pels humans: aquesta és una ruta per a gent que ja ha trepitjat muntanya amb grimpada i passos exposats, com molt be detallen al bloc.
Gràcies als blocaires… i a seguir caminant, salut!