Sadernes - Sant Aniol d’Aguja - Talaixà
INTRODUCCIÓ
Salt del Brull
L’Ermita de Sant Aniol d’Aguja és romànica del s.XI. Aquesta ermita està situada en una vall envoltada d’escarpats cims i per tal d’arribar-hi passarem pels gorgs del riu Llierca. Aquesta travessa circular ens permetrà accedir als gorgs durant el camí de pujada i contemplar-los a vista d’ocell a la tornada. També farem una escapada a una gorga propera i al salt del Brull.
Nosaltres vam fer la ruta un diumenge del mes d’agost. Definitivament no és el millor dia ni època per visitar aquest indret. Aquest és un lloc molt frequentat per gent decidida a passar el dia banyant-se a les gorgues i pels voltants de l’ermita hi ha força gent acampada des de fa dies. Això fa que rebi una pressió humana considerable en aquesta època de l’any el que sens dubte desllueix moltissim la bellesa que pot tenir l’indret en altres èpoques menys concorregudes. El meu consell és que si estimeu la natura i no voleu fer mala sang en veure els efectes que pot comportar una aglomeració excesiva de gent poc concienciada feu aquesta ruta a la primavera o a la tardor. Suposo que en aquesta època de l’any serà un indret més tranquil i els efectes de les visites de l’estiu ja s’hauran esmorteït. A més la riera anirà més plena i l’espectacle dels salts serà molt més maco que a l’estiu (tot i que haurem d’anar més en compte amb les possibles crescudes, al salt del Brull dues creus ens recorden la mort de dos joves en aquell punt).
La ruta que proposem és molt senzilla i de fet encara pot ser-ho més si després de visitar el salt del Brull tornem al punt d’origen seguint el mateix camí d’anada. En aquest cas però, ens perdrem unes bones vistes aèries sobre la enclotada vall del Llierca. El camí està molt ben senyalitzat i predre’s es gaire be impossible.
A l’estiu cal tenir en compte que es regula el trànsit motoritzat per la zona i si no som matiners és probable que tinguem que deixar el cotxe a Sadernes (aquí també hi arriba molta gent per fer escalada). Més amunt de Sadernes hi ha 4 aparcaments i per començar la ruta és aconsellable que arribem amb temps per poder aparcar al tercer aparcament (situat abans del pont d’en Valentí) o quart aparcament (situat uns metres més amunt del pont d’en Valentí, tot just davant del camí que hem de pendre per iniciar la marxa) ja que son els primers en omplir-se.
FITXA TÈCNICA
Data de la sortida: 13 d’agost de 2006
Integrants: Paula i Justí
|
Carregant plànol
ampliar mapa a Google Mapsdes de Google Maps |
 |
 |
|
Pujada acumulada: 560 m
Alçada mínima-màxima: 300-750 m
Distància aproximada: 13,00 km
Temps aproximat sense parades : 4h 45m
Ruta circular: Si
Dificultat: 2 sobre 5
Dades addicionals: Si es decideix fer la tornada pel mateix camí que l’anada la dificultat passa a ser d’1 sobre 5
 |
DESNIVELL, TEMPS I DISTÀNCIES APROXIMADES |
| # | Localització | Temps | Distància | Alçada |
| 0 | 3er aparcament | 0h m | 0,00 km | 300 m |
| 1 | Pont d’en Valentí | 0h 05m | 0,40 km | 330 m |
| 2 | Cadena | 0h 08m | 0,60 km | 340 m |
| 3 | Cruïlla | 0h 15m | 1,10 km | 330 m |
| 4 | Molí de Riu | 0h 25m | 1,80 km | 350 m |
| 5 | El Gomarell | 0h 40m | 2,40 km | 360 m |
| 6 | Sant Aniol d’Aguja | 1h 30m | 4,50 km | 440 m |
| 7 | Gorga | 1h 45m | 4,90 km | 460 m |
| 8 | Salt del Brull | 1h 50m | 5,10 km | 500 m |
| 9 | Portell de la Guilla | 2h 25m | 6,80 km | 560 m |
| 10 | El Salt de la Núvia | 2h 50m | 7,50 km | 550 m |
| 11 | La Quera | 3h 10m | 8,50 km | 660 m |
| 12 | Coll de Talaixà | 3h 30m | 9,50 km | 750 m |
| 13 | Cruïlla | 4h 30m | 11,90 km | 330 m |
| 14 | 3er aparcament | 4h 45m | 13,00 km | 300 m |
DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT
En arribar a Sadernes hem de passar pel davant de l’Hostal de Sadernes i seguir la pista principal. En pocs metres trobarem una barrera (oberta fora de l’època d’estiu). Aquí ens indicaran si podem seguir endavant amb el cotxe o si hem de deixar-lo a l’aparcament que hi ha al costat de la barrera. Nosaltres volem començar a caminar a prop del pont d’en Valentí i ens indiquen que hem d’aparcar al tercer aparcament (el quart i últim aparcament ja és ple).
Pont de Valentí
Així doncs, comencem a caminar pista amunt a partir del tercer aparcament. En pocs minuts arribem a la desviació que ens portaria al Pont d’en Valentí. Si ho desitgem podem fer una visita a aquest pont medieval i a la casa que havia estat l’Hostal de Ca la Bruta. Hem de tornar a pujar per on hem baixat per reprendre la pista principal.
A pocs metres del desviament que ens porta al pont hi ha el quart aparcament i tot just al seu davant surt una segona pista que baixa cap a l’esquerra. Aquesta pista està protegida del pas dels cotxes per una cadena i veiem els primers senyals grocs (amb forma romboïdal). Seguim per aquesta pista avall. En pocs minuts creuem la riera que està seca en aquest punt ja que, com descobrirem més endavant, l’aigua es desvia subterràniament a la presa del Gomarell així que no trobarem gorges on refrescar-nos fins arribar a aquesta petita presa.
Tot just després de creuar la riera veiem una pista que surt a la nostra esquerra. Aquest és el punt assenyalat al mapa com a cruïlla i és el camí per el que tornarem. Una mica més endavant, veiem una senda que s’enfila a la nostra esquerra amb un rètol indicatiu de Sant Aniol i només uns metres més enllà les ruïnes de la Farga. Si volem pode seguir aquest camí, però ens torna a portar a la pista abans d’arribar a les ruïnes del Molí de Riu. Nosaltres seguim per la pista fins arribar al Molí de Riu (unes ruïnes a la dreta de la pista). Una mica més avall d’aquest punt i a la dreta veiem la primera marca de color verd i taronja. Aquesta marca (que haurem de seguir fins al coll de Talaixà) ens indica que hem de deixar la pista per passar a una petita senda. Aquesta senda s’endinsa al bosc creuant la riera i fa el recorregut molt agradable ja que la pluja del dia anterior la fa molt refrescant.
La petita presa del Gomarell
Així, quan ja portem uns 40 minuts caminant arribem al Gomarell. Aquesta és una petita presa en la que es recull gran part de l’aigua de la riera i es canalitza de forma subterrània (d’aquí que la riera fos tan seca aigües avall). Aquí veiem dos camins: el primer és el camí que seguirem que esta situat al marge esquerra de la riera (és a dir a la nostra dreta) i l’altre està situat al marge dret de la riera. Aquest segon camí s’allunya de la riera i ens porta molt a prop del Salt de la Núvia (és la drecera indicada al mapa) i el podem prendre a la tornada si veiem que fa massa calor al tram Portell de la Guilla – Coll de Talaixà (aquest tram és solell).
L’antic pont de fusta a la zona del Goleró i prespectiva des del Portell de la Guilla
Sant Aniol d’Aguja
Seguim doncs per la nostra dreta anant en compte en no relliscar ja que ara trepitgem un estret camí solcat de pedres. Aquesta és pot ser la part més bonica de la ruta, l’ambient és fresc i caminem envoltats per la remor de l’aigua. El camí està arranjat ja que una veiem un pas fet de fusta per tal de substituir una part enfonsada del camí. En poca estona haurem de creuar el riu per un pas de pedres, també hi ha un petit pont fet amb dos troncs però és més segur passar per les pedres ja que pont fa temps que no s’arranja i passant per les pedres tot el que ens pot passar és que ens remullem els peus.
Ja ens acostem al GR11 i passem per una zona mes oberta (fins ara hem caminat per entre les verticals parets de la vall formada per la riera) anomenada als mapes “el Prat”. És aquí, i tot just a tocar del camí, on veiem el que sembla ser la part “morta” d’una turbera (plantes petrificades per l’acció del carbonat càlcic dissolt a l’aigua que les remullava permanentment en altres temps). Una mica més enllà trobem els senyals blancs i vermells el que ens indica que hem enllaçat amb el GR11. Només 15 minuts més i arribem a l’ermita de Sant Aniol d’Aguja.
Aquest indret va servir d’inspiració a l’escriptor Marià Vayreda a finals del s.XIX. Poca inspiració li donaria ara, ja que en aquest punt trobem unes 10 tendes acampades i la massificació en un espai tant petit fa que alguns punts estiguin bruts… L’estat de l’antiga rectoria tampoc ajuda gaire a donar un to idíl·lic a la zona… Esperem que aquest estat només sigui fruit de la nostra imaginació i de l’època de l’any i que més entrada la tardor (quan l’aigua ja sigui massa freda per haver de suportar tants banyistes) l’aspecte de la zona es recuperi…
Seguim camí amunt seguint les indicacions d’un rètol situat a prop de l’ermita per arribar fins a una gorga de gran bellesa on podem prendre un bon bany. Seguin riera amunt (ja sense camí) podem arribar en 5 minuts al Salt del Brull. En èpoques d’abundor d’aigua ha de ser espectacular (en aquest cas haurem de mullar-nos els peus per tal d’arribar-hi). Per tal de tornar a la capella desfem el camí fet i en arribar prenem el GR11 en direcció a Talaixà.
Gorga
Vall de la riera de Sant Aniol des de la base del Salt
de la Núvia. En primer terme la zona del Gomarell i a
la dreta la casa de la Muntada
Aquesta part del camí no és gaire freqüentada i gaire be segur que la farem en solitari. És una zona assolellada però si creiem que fa massa calor sempre podem escurçar considerablement el camí prenent la drecera que ens porta del salt de la Núvia fins al Gomarell. L’interès d’aquesta part del recorregut es tenir una vista global de la vall formada per la riera de Sant Aniol i s’ha de dir que les vistes que es tenen des d’aquest camí son espectaculars. Es un camí aeri en bona part i tot i que no te cap pas delicat pot donar algun petit problema a gent amb greus problemes de vertigen.
Prenem doncs el camí cap el coll de Talaixà tot pujant fins que trobem una porta de fusta. La creuem i en pocs minuts arribem al Portell de la Guilla des d’on tenim una bona vista de la zona del Galeró (on està el pont de fusta que esmentava abans). Estem a uns 150 metres d’alçada sobre la riera i això ja ens comença a donar una bona visió de la riera. Si disposem d’uns prismàtics veurem com les seves aigües clares ens permeten veure el fons de la riera.
El camí comença a fer una lleugera baixada fins que arribem a la base del Salt de la Núvia (dit així perquè des d’aquí es va matar una núvia de Talaixà a la que volien casar amb algú no desitjat). Des d’aquest punt obtenim una bona panoràmica de gran part de la vall. Uns metres més enllà trobem el rètol indicador de la drecera que ens porta de tornada al Gomarell. Nosaltres però, seguim pel GR11 en direcció al coll de Talaixà.
Trobarem la segona porta de fusta el que ens indica que ja estem a uns 5 minuts de la Quera. Una important casa pairal actualment en ruïnes. El GR11 passa per sota d’un arc i entra dins del conjunt d’edificis el que ens permet observar sense problemes les restes d’aquesta gran casa pairal. Seguint camí amunt veiem en poca estona l’església de Sant Martí i poc després arribem al Coll de Talaixà. Aquí podem veure uns rètols que ens indiquen el camí cap a Oix (seguint el GR11) i el camí cap el pont d’en Valentí. Hem d’abandonar el GR11 i baixar en direcció al pont de Valentí.
El camí està indicat amb senyals blaus i vermells i amb senyals (fletxes d’ascensió) grocs. Tot i així, no espereu veure’n gaires al principi del camí ja que no es fan clarament evidents fins després d’uns metres d’iniciat el descens.
Ara ja només ens cal fer el camí de baixada (ara ja a l’ombra dels arbres) durant 1 hora aproximadament fins arribar de nou a la cruïlla assenyalada al mapa i desfer el camí fins el lloc on tenim el cotxe.
4 novembre, 2007 a les 10:25
He fet la ruta Sadernes - sant Aniol - Talaixà seguint la vostra descripció i m’ha sigut de molta utilitat. Dir-vos que el pont de fusta del Golerò ha estat reposat per un de nou molt més segur amb baranes de cables d’acer. Una mica a abans d’arribar-hi també s’ha posat una passera de fusta nova en un lloc on hi havien tres troncs. Tot el camí està ben senyalitzat per Itinerannia. Uns excursionistes m’han dit que ha finals d’estiu tot l’entorn de sant Aniol estava molt brut de deixalles de la gent que hi va acampar. Algú ho deu haver netejat perquè ara està tot net.
4 novembre, 2007 a les 16:27
Gracies per la informació… M’alegra sentir que l’entorn de Sant Aniol esta recuperat (o al menys que esta millor que quan el vaig veure l’ultima vegada)
:)
Havia sentit alguna cosa a la radio aquest estiu sobre que vigilarien mes el tema d’acampades ilegals, fogueres, etc. La veritat es que quan hi vam anar els voltants de Sant Aniol feien llàstima… En casos com aquests veus perque és necessari prohibir una cosa tan natural com acampar i per que fins i tot en ocasions cal retringir l’accés a zones que no sabem cuidar
:(
11 juliol, 2009 a les 16:47
Seguim donant-vos les gràcies per la descripció i la informació de la ruta. Avui dia 11 l’hem fet per primer cop i la veritat és que sembla que han restringit les acampades ja que hi ha rètols per tot arreu i unes noies molt simpàtiques es dediquen a l’entrada de Sadernes a donar informació. Nosaltres no hem vist a ningú acampat i la zona estaba neta. La ruta és preciosa i la pujada a Talaixà val la pena . Una vegada més moltes gràcies des de la piscina del Camping Montagut : )
9 agost, 2009 a les 20:31
Sant Aniol està millor que mai. Cada any hi acostumo a anar i avui m’ha tornat a sorprendre. Com sempre les seves aigües immillorables i regeneradores després del llarg camí són la millor satisfacció que ofereix un espai com aquest. L’any vinent hi tornaré a anar. Estimo aquesta muntanya!!!
3 novembre, 2009 a les 12:32
Volia saber si la baixada final desde el Coll de Talaixà fins la Cruïlla és mot dura ja que pateixo dels genolls i en cas de ser-ho, es pot fer la ruta a l’inversa?
4 novembre, 2009 a les 08:30
Hola,
La veritat es que fa massa temps i no recordo com era aquesta baixada (vam tenir que fer el cami de baixada rapidament per culpa d’una mena d’alèrgia i tot el que recordo del darrer tram és una calor insoportable)
De totes formes pel que veig al perfil sembla força dura…
No hi ha problema en fer-la en sentit contrari
1 desembre, 2009 a les 21:53
Hola a tothom, amb el meu home ens estem aficionant a això del senderisme, i la veritat és que ens agrada molt.
El 12/10/09 vàrem fer la ruta Sadernes - El Salt del Brull - Sadernes i ens va agradar molt. Però el passat 22/11/09 vàrem fer Oix - Talaixà - La Quera - Oix, i ens va agradar encara més. La pujada és “durilla”, però val la pena, perquè les vistes són impresionants i la tranquilitat infinita.
Gràcies per aquesta web tan ben documentada, ja planegem les properes sortides.
6 juliol, 2011 a les 04:51
Primer dir que soc un fan d’aquesta web, he fet varies de les rutes que ens proposes i sempre estan ben detallades.
Ara bé, no acabo d’estar d’acord amb el fet de no poder acampar. Per sort he visitat un munt de cops Sadernes i si bé és cert que no sempre es gaudeix de la pau i tranquilitat de la muntanya (els caus i casals ho frequenten), si que cal dir que a tot arreu on hi ha aglomeracions s’acumula la bruticia. Per tant i com a espai “proper” a les grans ciutats, es normal que grups de joves, i no experimentats en muntanya la visitin. Això no treu que estem parlant de casos puntuals, la gran part de cops que hem estat al riu o a les parets de Sadernes, hem trobat persones encantadores y respectuoses amb el medi ambient.
Potser el problema esta en que a la gent no li agrada veure que el camping esta al peu mateix de la canal, i que allà es obligatori complir tot un seguit de normes (no nomes d’higiene). Si més no, quan un va a la muntanya el que vol és llibertat i a l’entrada d’un espai tan precios com aquest es recorda a tothom que cal pagar, ser espectuos, net, i que estem sota el judici d’empleats de camping i dels forestals.
No crec que el servei de camping que s’ofereix sigui necessari a la muntanya, es com allò dels mega refugis d’alta muntanya…
Recordant el primer cop que vaig pujar fins a Sant Aniol i desprès de perdre’m 3 o 4 hores sota la pluja, em vaig alegrar de no haver pagat el camping, doncs dormir a l’intemperia sota una roca de segur que va ser molt més gratificant que no haver pagat per dormir dins la tenda d’acampar. Això no treu que no varem deixar res brut, m’imagino que ja es a caire personal que siguem nets o bruts.
A més, per a novells les gorges sempre seran llocs idilics, i segur que tots preferim això, a no trobar-nos grups d’escolars als cims de muntanya (mai he patit tan a muntanya com el que vam trobar un centenar de nens i nenes de totes les edats enfilant-se per la grimpada del pedraforca, no vull ni saber de quin casal eren).
19 setembre, 2011 a les 17:44
Bona tarda,
Ens agradaria fer aquesta ruta, i voldria saber, en cas de no poder aparcar al 3er pàrking, quant de temps es triga aprox. en anar des del primer pàrking (on està la garita) fins al 3er, si és que ho saps, clar
Moltes gràcies.
20 setembre, 2011 a les 17:45
No ho se, però veient la distància calculo que uns 15 o 20 minuts… pero ja dic que no ho se del cert
:(
22 setembre, 2011 a les 14:01
Moltes gràcies, és per tenir una idea aproximada.
6 desembre, 2011 a les 19:38
Què tal aquesta ruta en ple hivern? Trobaríem algun problema de gel? No ens haurem de mullar els peus amb l’aigua glaçada?
Gràcies
7 desembre, 2011 a les 09:27
El gel pot estar present (be, gaire be segur si es època de glaçades) per la zona del Gomarell. Si es aixi i no podeu avançar (molt malament tindria que estar) no se si us convindria seguir la drecera que porta al Salt de la Nuvia…
També és molt probable que us tingueu que mullar per arribar al salt del Brull, però això és just al final i no és imprescindible arribar-hi per fer la ruta circular.
Salutacions